Quin canvi! Fa 25 o 30 anys els jocs eren bastant diferents als d’ara. Els pares jugaven més al carrer i a jocs col·lectius.
Tot i que hem vist que alguna mare que vivia a Barcelona no podia sortir al carrer a jugar pel volum de trànsit i també alguns altres que vivien a pagès no tenien nens per jugar i els seus jocs eren més individuals.
Alguns dels seus jocs preferits eren: passar l’anell, cavall fort, a xapes, a indis i americans, al marro, al io-io, saltar gomes, el corro de la patata, la sabateta de la ring-ring, juegos reunidos Geyper...
Nosaltres no hi juguem tant.
Altres jocs com: cuc amagar, futbol, nines, cuinetes, monopoly, parxís, domino, cartes, dames, l’oca, a cotxes i camions, caniques, ... hem vist que ells jugaven molt i nosaltres també.
Una altra cosa que hem vist amb l’entrevista és que els pares i les mares jugaven a jocs molt diferents. Les mares jugaven a nines, amb plats i olles, a saltar gomes i la corda, a botigueres, perruqueres...
I els pares jugaven més a futbol, amb cotxes, a indis i americans, etc.
Nosaltres a vegades també juguem a coses diferents els nens i les nenes, però molt sovint juguem al mateix.
Els nostres pares no tenien tantes joguines com nosaltres, i fins i tot se’n fabricaven ells mateixos i tampoc tenien jocs electrònics ni ordinadors, ni televisors amb color.
En resum, la manera de jugar dels nostres pares i nosaltres ha variat molt al llarg dels anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario