LA HISTÒRIA DEL JOC

Per començar el projecte del Joc hem buscat a Internet informació sobre la història del joc.

Algunes de les coses que hem après són:
• El joc no és un invent dels nostres dies, sinó que ve de temps molt antics. Per exemple els primers “sonalls” es fabricaven amb bufetes de porc o amb goles d’ocells que s’omplien de pedres perquè el so cridés l’atenció dels nens més petits.
• A l’antiga Grècia els exercicis físics eren, al costat de l’aprenentatge de les lletres i la música, una part fonamental de l’educació dels nois. Sobretot en les famílies riques, els nois practicaven gimnàstica a l’aire lliure; anaven despullats i abans de començar s’untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra per protegir-se de la intempèrie. La paraula gimnàstica ve del grec “gimnos” que vol dir “nu”.
• Va ser a Grècia, concretament a la ciutat d’Olímpia on van sorgir els Jocs Olímpics. Es van celebrar de manera fixa a partir del 776 aC un cop cada quatre anys. Es celebraven a l’estadi (curses a peu, lluita, llançament de disc, de javelina...) i a l’hipòdrom (curses amb cavalls i carros).
• La flama Olímpica està inspirada en una cursa de relleus d’Atenes en la qual els atletes corrien amb una torxa que es passaven.
• Els vencedors dels jocs eren coronats amb una branca d’olivera.
• La civilització romana és un dels pilars de la nostra cultura. Gràcies a ells tenim la nostra llengua, l’urbanisme, les lleis i moltes de les joguines amb les que encara avui juguem.
• Els nens jugaven a ser soldats, gladiadors, a fer de jutges...
• Jugaven amb nous que les utilitzaven com a caniques. I l’expressió “Renuncia a les nous” es feia servir per a dir que un nen es feia gran.
• També jugaven a la gallineta cega, a parells i senars, a fet i amagar, amb baldufes...
• Les nenes jugaven a nines. Eren fetes de fang cuit, de fusta, d’os o d’ivori i no tenien l’aspecte de nadó, més aviat semblaven dones, com la que es va trobar en la tomba d’una nena de Tarragona, on també hi havia vasos i plats de ceràmica. Les joves abans de casar-se oferien les nines a Venus.
• Els adults es divertien jugant al marro, amb daus, tabes i algunes vegades apostaven diners.
• Als romans els agradava molt “els ludi”: dies en que l’Estat els proporcionava jocs i espectacles públics. L’emperador sabia que per tenir content el poble i evitar una possible revolta calia donar-els-hi blat gratuïtament i organitzar jocs públics perquè es divertissin.